Amb molta son i molt de fred, les xiques Butano començaren el partit dormint; poca defensa, gens de moviment en l’atac...Però clar, que voleu que fem a les 9 del mati?
Al segon quart, després d'una bronca espectacular, les taronges despertaren i poc a poc posaren el partit del seu costat, amb una Lulu molt destacada en quant a la defensa.
El tercer quart marcat pel bon joc interior de les pivots Martina i Andrea Rocatí, contrastat amb la bona defensa local ens va fer arribar a la mitja part tan sols amb 3 punts amunt. Aquest descans es va fer massa curt, i començarem la segona part amb un quart molt igualat en quant al joc. A destacar l’actuació d’Ariadna i Àngela, que agarraren quasi tots els rebots. Al penúltim quart les coses milloraren i tinguerem un parcial de 4 punts amunt, Maria lluita totes les jugades i aconseguirem un clar domini del baló.
I per finalitzar el partit aparegué la màgia de les germanes Pinilla, recolzades entre si aconseguiren pujar el baló sense cap problema i dominar el joc en tot moment. Que no falte esmentar la rapidesa i bon cap d'Andrea Iñigo i Alicia, a l’hora de traure de banda. I no oblidar el debut d'Alexa i Paola en el món del bàsquet.
Enhorabona xiques!.

Crònica: [Lu&Cla]

Nota del web: Podrieu enviar el resultat?

.

Crònica: [--]

Malauradament no disposem del resultat però si sabem que els nostres, en el seu primer partit com a equip infantil, van tindre una actuació més que meritòria. Els de Manu, un equip integrat en una part per jugadors que acaben d'arribar a categoria infantil i que per tant acaben de donar el salt des de minibàsquet i en altra part per jugadors que, simplement, acaben d'arribar, van superar amb claredat a l'EM Benetússer i, tot i els pocs entrenaments, van oferir detalls de qualitat com eixos més de deu punts aconseguits amb tir exterior o la bona disposició al joc col·lectiu. Molt remarcable l'actuació dels que ja havien jugat en aleví i que semblaren molt ben adaptats a la pista gran i molt bé també els nous que, de ben segur, en breu estaran fent moltes més coses. El camí és llarg però ahí estem.

Crònica: [-]

El marcador es prou contundent i esperar que aço no siga una arrancada de "Cavall i parada de Burro" sino que tingam que apretar més als entrenaments i lluïtar per tindre un lloc en la segon fase, i que no per guanyar un partit de tanta diferència ja està tot fet. Ni molt menys. Tots els partits es tenen que jugar.
També autocriticar-se, si savem presionar contra un equip que durant els dos primers quarts practicament no va poder passar de mig de camp, pero sabrem reaccionar quant tingam algú que ens trenque la pressió? Tampoc sabem donar 3 o 4 pases seguits amb garanties, i poder elavorar un basquet fluid jugant de parat.
Per tant més canya i ganes de continuar millorant. També vuic dir que tota la gent que l'any passat no tenia minuts perque erem 18 jugador a la plantilla, aquest any em tingut la sort de poder fer 2 equips en els quals tots podrem jugar a basquet i demostrar, amb esforç, que es poden fer les coses molt be i amb ganes de millorar. Amb aço em referixc a Alberto, Nico, Victor i el cas de Nestor que va estar entrenant tot l'any sense la posibilitat de jugar cap partit i que tots 4 van fer un gran partit. Alberto ignagurà el marcador i feu 6 punts (els mateixos que en 6 partits de la darrera temporada!!), Nestor va trionfar vaix cistella i agafà nombrosos rebots apesar de ser menut i feu 8 punts! Victor P. va ixir al contraatac d'allò més be i va aconseguir tambe 8 punts i per últim destacar a Nico que li van fer un colp al nas i va ser ates per a que poguera continuar. 8 punts per a ell també i una gran milloria en general per a tot el equip.
Ací els parcials: 31-3, 43-2, 19-6, 28-0.

Crònica: [Jo vaig tancar el Guitar Hero en nivell expert i encara tinc dits!]

Crònica: [Voy a ver a Leonidas, con mi nuevo par de Adidas]

Tampoc en aquesta ocasió vam poder veure massa coses. Els de Turís, amb un físic notable, van aportar això, i poc més. Es notava que era un equip enlletit fa molt poc i que encara ha de progressar. El de Víctor es van dedicar a resoldre sense massa complicacions i esperar que arriben partits més igualats.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas, con mi nuevo par de Adidas]

.

Crònica: [-]

Primera desfeta de la temporada per als de Sento que van afrontar el partit davant el líder de la categoria amb massa absències. Sense pràcticament cap jugador interior i davant d'un equip molt gran (físicament) que defén en zona els quaranta minuts (igual el temps mort demanat pels local a falta de segons per a acabar el partit era per a canviar la defensa!) i en una pista, que no permet massa lluiment en el tir exterior, les opcions dels nostres es van disoldre com el sucre en l'aigua calenta. Un altre dia serà. És qüestió de treballar i entrenar.

Crònica: [Voy a ver a Leonidas, con mi nuevo par de Adidas]

Sens dubte el millor del partit fou el berenar posterior organitzat per les mares i els pares de l'equip. Excel·lents coques cassolanes, bon café, un xocolate per a xuclar-se els dits, bona misteleta i uns bombons van permetre recuperar-se d'un partit molt poc interessant. Fluixa actuació de les xiques-butano que sols en el final del partit van aconseguir capgirar el resultat i resoldre al seu favor l'encontre. Un dia "tontorrón" de tot l'equip, especialment del seu entrenador que no va realitzar una bona lectura del joc i en cap moment va saber com resoldre el que passava a la pista. Per a oblidar tot, llevat del berenar, eixe és per a repetir!!!

Crònica: [Voy a ver a Leonidas, con mi nuevo par de Adidas]

Crònica: [-]

Aquesta setmana tenim un MVP familiar. Les "Pinilles", Natàlia i Noèlia s'enporten la distinció d'aquesta setmana pel seu magnífic treball, com el de tot el seu equip i les seues entrenadores, en Alginet. No volem ficar-nos medalles però si llegiu les edicions anteriors d'aquesta plana web ja vam dir que aquestes dues germanes anaven a estar entre les més grans del bàsquet picanyer i ja les tenim ací, en el seu segon any i ja tallant l'abadejo. Quins cracks!.